Monuments

Manada construir entre els segles XIII i XV pels reis de la dinastia Nassarita com a fortalesa i palau reial, és un dels principals conjunts monumentals d’Europa. Està compost per l’Alcassaba, ciutat militar murallada; els Palacios, residència reial; i el palau i els jardins del Generalife, residència reial d’estiu. L’aigua, ben escàs en el nord d’Àfrica, d’on era originària la dinastia nassarita, està present en les principals estances del monument: el famós Pati dels Lleons, el no menys conegut Pati dels Arrayanes, la Sala de dos germanes, la dels Abenserrajos, els propis Banys reials… De construcció posterior, però ja integrat en el conjunt monumental, és el Palau de Carles V, iniciat en 1527 per l’arquitecte Pedro Machuca en el més pur estil renaixentista.
www.alhambratickets.com
www.alhambra-patronato.es

Encara que se la considera una de les obres més importants del Renaixement espanyol, la Catedral de Granada, la construcció de la qual es va prolongar durant 181 anys, també conjuga en la seva estructura elements d’altres ordres arquitectònics. Diego de Siloé va traçar en 1529 les línies renaixentistes de tot l’edifici sobre els fonaments gòtics, amb girola i cinc naus en compte de les tres habituals, ja consolidades per Enrique Egas. Alonso Cano va reformar en 1667 el projecte inicial de la fatxada principal i va introduir elements barrocs. La Catedral va ser construïda sobre la gran mesquita de la ciutat àrab i la seva magnificència seria encara major si s’hagueren erigit les dos grans torres de 81 metres d’alçària previstes en els plans. Problemes de fonamentació i econòmics van obligar a deixar sense construir la de la dreta i la de l’esquerra va quedar sense acabar, elevant-se només 57 metres.

Va ser manada construir en 1504 pels Reis Catòlics per a descans dels seus restos mortals. L’edifici mostra, en les crestes dels seus murs exteriors, centellejos del gòtic tardiu i en l’interior les primícies del renaixement espanyol. Darrere de l’esplèndida reixa plateresca realitzada per Bartolomé de Jaén, en el centre del creuer, es troben els sepulcres. A la dreta, el dels Reis Catòlics i, a l’esquerra, el de Joana la Boja i Felip el Bell, estos dos tallats en marbre de Carrara. Davall ells es troba la cripta, amb els fèretres de plom dels quatre monarques i el príncep Miquel.

Començat a principis del segle XVI, el més destacable d’este monestir és la bellesa de la seva església, una desconcertant construcció barroca que al primer colp de vista pareix excessivament ornamentada, on destaquen els llenços de Sánchez Cotán. D’arquitectura encara més recarregada és la Capella del Sagrari, l’afectació de la qual contrasta amb l’austera vida cartoixana. Encara que l’estança més famosa del temple és la sagristia, per la lluminositat de l’estança i el malbaratament de fantasia dels seus adorns.

De l’època àrab destaquen el Bañuelo, el Palau de Dar-al-Horra, el Corral del Carbó, l’Alcaicería, el Habitació Reial de Santo Domingo, la Madraza, les muralles i les seves portes i l’Alcàsser del Genil. Després de la conquista de Granada pels Reis Catòlics es van construir l’Hospital Reial, la Reial Chancilleria, el Monestir de Sant Jeroni, l’Abadia del Sacromonte, les esglésies de Santo Domingo, Sant Joan de Déu i la Basílica de la Mare de Déu de les Angoixes, per citar només alguns dels monuments de la capital.

Arqueològic i Etnogràfic, Catedralici, Museu dels Reis Catòlics, Museu del Sacromonte, Belles Arts, Casa-Museu Manuel de Falla, Casa-Museu García Lorca, Centre José Guerrero, Fundació Rodríguez Acosta i Museu de Sant Joan de Déu.

És el museu més visitat d’Andalusia. El lema d’este museu interactiu de les ciències és ‘Prohibit no tocar’. La participació del visitant és essencial. És d’una banda, manual, manipulant aparells, accionant interruptors, introduint instruccions en un ordinador…, i al mateix temps reflexiva, intentant facilitar la comprensió del que ocorre i per què ocorre així.