La província
La província
Des del Ponent fins a l’Altiplano passant pel Marquesado, la Costa Tropical i l’Alpujarra i el Valle de Lecrín, tota la província compta amb al·licients per al turisme monumental i cultural.
Alguns municipis del cinturó de la capital han marcat inclòs fites en la història i la cultura universal: en Santa Fe, vila creada pels Reis Catòlics per a assetjar Granada, va ser on es van firmar les Capitulacions per al descobriment d’Amèrica per part de Cristóbal Colon; i Fuente Vaqueros va vore el naixement de Federico García Lorca, un dels poetes i dramaturgs més importants que han enllumenat les lletres espanyoles.
Guadix, ciutat monumental, conserva un interessant patrimoni historic-artístic, del que destaca de singular manera l’Alcassaba, declarada Monument Nacional; des de les seves torrasses del segle XI s’aprecien magnífiques vistes de la vega, la ciutat i Sierra Nevada. L’arquitectura religiosa té en Guadix un destacat protagonisme i compta amb edificis de notable interès com la Catedral i les esglésies de Santa Anna, Santo Domingo i Sant Francesc.
De Loja, també coneguda com ‘Ciutat de l’aigua’ pels seus més de dos mil brolladors, és destacable l’Alcassaba àrab, l’Església Major, la dedicada a Santa Caterina, la de Sant Gabriel, el Convent de Santa Clara i el Solatge Nou. També en la comarca delPoniente, impressiona el magnífic conjunt monumental que formen en Montefrío la fortalesa àrab i l’Església de la Vila, emplaçades en el cim d’un penyal en una audaç ostentació arquitectònica.
L‘Altiplà és ric en vestigis de cultures prehistòriques. Ací es va assentar, en el segle IV abans de Crist, el poble iber delsBastetanos, fundadors de la ciutat de Basti (origen de l’actual Baza) una de les més antigues de la Península Ibèrica. D’este període històric són les troballes arqueològiques de la Dama de Baza i el Tors de Guerrer. Baza va ser també important ciutat de la Hispània romana i un notable nucli de població en el període àrab-andalusí. En les proximitats s’ubiquen localitats com Cúllar, Galera, Orce, Huéscar i Castril, totes elles amb un gran patrimoni monumental i arqueològic.
L’Alpujarra conserva la història i els costums dels àrabs i els moriscos que la van habitar fins a la seua expulsió per part de Felip II. Encara hui s’utilitza la xarxa de sèquies construïdes fa cinc segles i el sistema tradicional de cultiu en bancals. L’arquitectura també roman inalterada en les estretes i empinats carrers dels seus pobles. Les cases, sempre emblanquinades, s’adapten perfectament a l’entorn muntanyós, construïdes amb pedra, fang, pissarra, argila i fusta de castany.
La Costa Tropical, a més de 320 dies de sol a l’any, posseeix una història mil·lenària. En ella, els fenicis van fundar Sexi, colònia sobre la qual hui s’alça Almuñécar. Posteriorment, els romans van construir una de les majors fàbriques de saladures del Mediterrani i un aqüeducte per a assortir-la d’aigua dolça. Del seu passat àrab, Almuñécar, igual que la veïna Salobreña, conserven una fortalesa que corona estos dos pobles. En Motril destaca l’Església Major de l’Encarnació, edificada sobre l’antiga mesquita major.