Turisme de sol i platja

Turisme de sol i platja

Granada és la província costera andalusa amb menys litoral, al voltant de 80 quilòmetres. Però, sens dubte, posseeix el clima més afortunat.

La suavitat dels vents del nord d’Àfrica, la calidesa de les aigües del Mediterrani i la protecció que li aporten les pròximes cims de Sierra Nevada, la doten d’un microclima subtropical únic a Europa. Més de 320 dies a l’any i una temperatura mitja anual de 20 graus centígrads converteixen la Costa Tropical de Granada en un enclavament paradisíac.

Almuñécar, Motril i Salobreña són les tres principals destinacions turístiques. Les seves extenses platges, d’arenes gruixudes i aigües netes, guardonades tots els anys per la Unió Europea amb diverses Banderes Blaves, acullen especialment a l’estiu a milers de visitants espanyols i, en menor mesura, estrangers. No obstant, estes localitats no sofreixen els problemes de massificació que afecten a altres destinacions nacionals de sol i platja.

L’auge turístic que va experimentar el litoral espanyol en els anys seixanta i setanta del segle passat va arribar amb retard a la costa granadina. Un fet que, a llarg termini, va a acabar beneficiant-la: no ha sofrit el turisme massiu ni un desgast del paisatge marítim provocat per les agressions urbanístiques realitzades en altres llocs. Les autoritats locals planegen ara el que serà el futur ‘boom’ turístic de la Costa Tropical: un desenvolupament sostingut i respectuós amb el medi ambient; una aposta pel turisme de qualitat que contempla la creació d’unes deu mil places hoteleres de luxe.

Fundat pels fenicis uns mil anys abans de Crist amb el nom de Sexi, Almuñécar és un poble carregat d’història que conserva importants necròpolis d’aquella època, restes de fàbriques de saladures romanes, cinc trams d’aqüeducte també romà i un castell àrab. Altres atractius més prosaics són el jardí botànic El Majuelo, un parc ornitològic d’aus exòtiques i un parc d’atraccions aquàtic. A pocs quilòmetres d’Almuñécar es troba el port esportiu Marina de l’Est, lloc d’amarrament de velers i vaixells fora-bord que compta amb diverses escoles i centres de busseig. En total, el seu terme municipal ofereix al visitant 26 platges.

Salobreña es converteix en la imaginació del visitant en una gran muntanya de terrossos de sucre. Les seves petites cases blanques i cúbiques s’arremolinen enfront del mar al voltant d’un tossal coronat per un monumental castell àrab. Des de la cim es poden contemplar, en un sol colp de vista, delicioses panoràmiques sobre Sierra Nevada, el Mediterrani i la fèrtil vega de Salobreña, on es recol·lecten fruits subtropicals com la xirimoia, l’alvocat i el mànec i encara es manté el cultiu de la canya de sucre.

Motril, la major població de la província després de Granada, és un destacat centre turístic que manté a més una important activitat agrícola i industrial, de la que és clar exponent el seu port, recentment ampliat. Entre els seus monuments destaca l’Església Major de l’Encarnació, construïda en forma de fortalesa durant el segle XVI pel cardenal Mendoza sobre l’antiga Mesquita Major; la Casa de la Palma, enginy sucrer d’origen musulmà, hui convertit a casa de la cultura; i el Santuari de La Mare de Déu del Cap, construït sobre l’antic palau de recreació de la reina Aixa, mare de Boabdil, l’últim monarca de la dinastia Nassarita. Recentment s’ha obert un Museu de la Canya de Sucre.

Al Costat de les platges d’estes localitats hi hi ha infinitat de petites cales, tranquil·les i recòndites, obertes entre els penya-segats oberts per les serres de la Contraviesa, Lújar i Els Guájares. Destaquen les de les localitats de Torrenueva, Calahonda, Carchuna, Castell de Ferro, La Rábita i La Herradura, que completen l’oferta turística de sol i platja del litoral granadí.



Login

Registro | Contraseña perdida?